Hi
havia una vegada un poble on va començar
el Nadal. Un nen va demanar a la seva mare si
podia sortir a jugar fora amb la
neu i la mare li va dir que si. El nen va dir: “Béééé!” i va
sortir a jugar.
El
nen feia àngels de neu. Va agafar neu i va trobar un ocell de neu. El nen el va
tocar i l´ocell va dir: “Ai!” El nen es va espantar i l’ocell li va dir: ``No t’espantis,
sóc un ocell màgic de neu. No tinguis por de mi. Sóc bo, no et faré res. Si
vols alguna cosa demana’m el que vulguis”
Llavors
el nen va demanar un cotxe teledirigit i també llaminadures amb xocolata.
Quan
el nen va tornar a casa seva la mare li va preguntar: ”D’ on has tret el cotxe
teledirigit i les llaminadures amb xocolata? No les hauràs robat, eh?”
- No,
no, mare, és que quan feia castells de neu vaig trobar un ocell màgic de neu i
em va dir que podia demanar tot el que volia. Te l’ensenyaré. Mira, a què és bonic l`ocell
màgic de neu?
La
mare va dir: “Què bonic és l’ocell màgic, fill meu!”
Mohamed
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada