Hi havia una vegada una nena
molt trista perquè estava molt sola i una tarda va pensar: “Podria fer un
viatge. Li vaig a preguntar al meu pare”.
-
Pare, puc fer un
viatge?
-
Si, filla.
-
Gràcies, pare.
I la nena, que es deia Emilia
va agafar les seves coses i va marxar.
Va passar per un bosc molt
gran. Pel bosc va trobar una nena petita que estava plorant, i li va preguntar:
-
Què et passa?
-
Sóc molt lletja!
-
No, no importa el
de fora, sols importa el de dins. I ara que et sents millor em dius el teu nom?
-
Em dic Gemma.
-
Quin nom més
bonic!
-
I tu?
-
Emília. Vols ser
la meva amiga, Gemma?
-
Sí!!!
-
Em vols
acompanyar?
-
Si!!!
La Gemma va acompanyar
l’Emília i van seguir pel bosc, però es va posar boira i es van separar perquè
no es podien veure bé.
Quan es van trobar la Gemma i
l’Emília, la Gemma va dir:
-
M’has abandonat!
-
No t’he
abandonat!
-
De veritat?
-
Si, ha estat
sense voler.
-
D’acord
-
Perdona’m!
Després van trobar una
cabanya feta de verdures, hi van entrar i van veure que hi vivia una bruixa
bona que va transformar la Gemma en una nena molt bonica. Ella li va dir:
- Gràcies!
- De res!
I va tornar a casa de l’Emilia
i es va quedar allí.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada