EL LLOP I LA BÈSTIA

Hi havia una vegada el llop i la Bèstia que es van trobar, i el llop va dir:

 - Què fas tu al conte de la Caputxeta Vermella?

I ella va contestar:

 - És que una bruixa em va traslladar a aquest conte. Em pots ajudar a tornar a casa?

I ell diu:

 - És clar que sí! Amb molta alegria!

Van caminar molta estona, van fer una foguera per estar-se calentets.

Al dia següent van buscar una biblioteca i la van trobar.

Van preguntar a la bibliotecària:

-         Hi ha encanteris que ens puguin tornar a un altre conte?

Ella contestà:

-         Els llibres d’encanteris estan a la dreta.

El llop diu:

 - Gràcies!

Els dos van buscar i ho van trobar.

Les paraules màgiques eren: “SACA LA MUN, QUE AQUESTA BÈSTIA TORNI AL SEU CONTE”

I tots van quedar molt feliços.

Sofia Rodríguez

EL COCODRIL INVISIBLE

Hi havia una vegada una la selva on vivia un cocodril que es deia Mocky.

Un dia una bruixa, a qui no li agradaven els cocodrils, li va fer un encanteri però no va funcionar.

Va passar dies i dies intentant-ho, però seguia sense funcionar fins que a l’últim dia li va sortir bé i va dir:

“Mata la pasa, puja la Swilch,

que aquest cocodril es torni invisible”

I així es va fer invisible, però el cocodril va pensar:

“Ara que sóc invisible puc fer una miqueta de broma a la dolentíssima senyora”

Però la bruixa tenia una pols màgica i unes ulleres. Les ulleres eren per veure’l, la pols per detectar-lo.

Com que el cocodril no ho sabia la bruixa va pensar que podria posar una xarxa invisible perquè el cocodril només podria veure coses que existissin, però les que no existien no les veia.

Així el va agafar, però hi havia un noi que estudiava bruixeria, que va mirar el seu llibre i va trobar i¡un ingredient per fer visible.

Era un bolet, amb pols d’avellana i julivert!

Quan el cocodril va ser visible es va fer amic del nen i tots dos van tornar a la realitat, i la bruixa va desaparèixer i tots van quedar en pau.

Sofia Rodríguez

LA NENA SENSE POR

Hi havia una vegada una nena que es deia Anna, que era la nena sense por de la seva classe perquè tots tenien por, per exemple, de les rates, ratpenats, talps... Però l’Anna no tenia por de res, ni dels ogres, i els seus amics li van demanar si podia ajudar-los a enfrontar-se a les seves pors.

Ella tenia cinc amics: Sofia, Brenda, Mathias, Xavier i Esteban.

La Sofia tenia por de les rates.

La Brenda molta por als ratpenats.

El Mathias por de les vacunes.

El Xavier por dels volcans.

L’Esteban dels cotxes.

Junts es van enfrontar a les seves pors i junts van aconseguir superar-les, i mai ja no van tenir por.

I conte contat, aquest conte s’ha acabat.

Sofia Rodríguez 

CARTA PEL COSÍ

Hola cosí  Xavier :

Ahir a la tarda vaig  fer un ball.

Els meus companys i jo estem assajant un ball perquè un dia tenim que ballar en un escenari que es diu Ateneu, davant del públic, i cantarem una cançó.

I a tu, com et va el col·legi ?

A l´escola també juguem a jocs tradicionals i anem  d´excursió.

El vint-i-nou de gener anem a un edifici molt important que es  diu el Palau de la Música.

Rep un petó molt gran per tu i pels altres. Us estimo molt i espero veure-us aviat. 

SOFIA RODRÍGUEZ 

EL NEN

Això era una vegada

un noiet amb molta gana.

Sempre estava menjant dret

i es tirava algun pet .

Si dinava carn de vaca

tots els gossos l´oloraven,

si era peix el que engolia

tots els gats el perseguien.

Fins que un dia, per sopar,

la seva àvia es va enrabiar:

-         Si no seus aquesta nit,
en dejú te’n vas al llit!

A partir d’aquell moment

sempre seia al seu seient,

tenia bona digestió

i ja no feia mala olor!

                                               Sofia Rodríguez

LA LAURA, LA NENA PETITONA

Hi havia una vegada una noia que es deia Laura. Ella tenia una amiga que es deia Leonor. La Laura tenia deu anys i la Leonor dotze. Les dues tenien també un amic que es deia Mario, que tenia onze anys. Així que la més petita era la Laura.

Alguns se’n reien d´ella i li deien “Nena petitona, nena petita!” fins que un dia va dir “PROU!!!!!” I va anar cap a casa i li va dir a la mare: “Mare, uns nois en diuen nena petitona”. La mare va respondre: “Però perquè t´han dit això?” I ella contestà: “Perquè sóc massa petitona. És que no ho veus?”

Quan va anar cap el col·legi una noia, que es deia Alba, li diu: “Mira qui ve, la més petitona!” La Leonor li va contestar: “I què, si és petita? Què passa? Nosaltres som els seus amics perquè ella ens va acceptar com nosaltres som”.

L´Alba va pensar que tots tenim que acceptar com som, si som morenos, amb ulleres..., i li va respondre: “Perdona´m! Em pots perdonar?” I ella va dir: “És clar que et perdono!” I tots li van demanar disculpes i tots van estar en pau.

SOFIA RODRIGUEZ

EL MEU MILLOR VIATGE

A les vacances d´estiu vaig anar al meu país que es diu Paraguai. Hi vaig veure la meva cosina que es diu Brenda, el meu cosí que es diu Xavier i la meva tieta que es diu Mariela. També vaig jugar a fet i amagar, i a amagar la pilota, i a no fer moviments.

Feia un fred que pelava i no es podia creure com feia tant de fred. A vegades venien els meus tiets i els meus cosins i jugàvem a la Nintendo i sopaven a vegades brou de peix .

Hi vaig anar en avió . Abans d´arribar al meu país vam fer escala a Roma  i vam fer fotos a dintre de l´ aeroport. Després d´ esperar dues hores vam volar catorze hores fins arribar a Argentina. De nou, després de vuit hores d´espera vam volar al Paraguai.

Va ser un viatge molt llarg però m’ho vaig passar molt bé amb la meva família.

Vaig arribar a Barcelona amb molta alegria d’haver vist a la família.

 
Sofia Rodríguez