Hi
havia una nena que es deia Núria i un nen que es deia Joan. Un dia anaven amb
una amiga dels pares a dinar a casa. Sempre anaven en metro i l’últim tros
anaven caminant, però aquest dia, arribant a casa, es van trobar un ocell
volant pel menjador cap amunt, cap avall. Semblava que estigués espantat. Però,
per on havia entrat? Potser havia entrat per alguna finestra o inclús per la
xemeneia.
Van
pujar al pis de dalt de tot i van obrir les finestres, i encara no va sortir.
Com que encara no sortia, ells se’n van anar a dinar.
Al
final va sortir. Va sonar el telèfon i el van agafar, i van preguntar qui era.
-
Sóc la vostra àvia i us vull preguntar si hi és el Miquel.
-
No hi és, àvia.
-
Posa’m amb la Núria, doncs.
-
D’acord!
-
Que vols, àvia?
-
Vull unes polseres. Que les tens tu?
-
Si àvia, te les portaré demà.
Núria
HERNANDO
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada