divendres, 18 de gener de 2013

LA BRUIXA AVORRIDA



Hi havia una vegada una bruixa molt lletja que tenia un nas molt llarg i a la punteta del nas una  berruga amb tres pels llargs i negres . Portava un vestit cosit per tots els costats de color negre. Tenia el cabell arrissat de tant brut que el portava ja que feia anys que no es dutxava. Duia un barret punxegut i unes ungles de tres metres de color verd de tan bruta que era. La seva pell era de color negre.
La bruixa si que tenia casa però de palla. Una nit que estava avorrida va agafar l’escombra  i se’n va anar volant fins que va veure una casa de color groc i va dir “Com el meu color preferit “ i va entrar  per la finestra. Quan va entrar va despertar a la nena i li va dir: “Vine a la meva casa que et donaré un regalet“ I la nena li va dir: “D’acord, però he de dir-li a la meva mare” “No, no” - li va dir la bruixa. “Perquè no li dic?”  “Per que jo ja li he dit” ”Molt bé, però  una pregunta, la teva casa està molt lluny?” “Una mica” “I com hi anirem?” “Doncs volant!”
La nena, una mica espantada li va dir: “Amb què anirem?” “Volant amb la  meva escombra màgica“.
Així se´n van anar volant, vola que volaràs, fins que van arribar i la nena va escoltar que la bruixa reia: “Ha ha ha! Ja tinc el sopar fet!” La nena es va espantar tant que va tornar volant amb l’escombra cap a la seva casa i la bruixa es va quedar amb un pam de nas: sense la nena, sense el sopar i sense l’escombra.
I vet aquí un gat que aquest conte ja s’ha acabat.   

Maria

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada