Hi havia una vegada una bruixa molt lletja que tenia un
nas molt llarg i a la punteta del nas una berruga amb tres pels llargs i negres .
Portava un vestit cosit per tots els costats de color negre. Tenia el cabell
arrissat de tant brut que el portava ja que feia anys que no es dutxava. Duia
un barret punxegut i unes ungles de tres metres de color verd de tan bruta que
era. La seva pell era de color negre.
La bruixa si que tenia casa però de palla. Una nit que
estava avorrida va agafar l’escombra i
se’n va anar volant fins que va veure una casa de color groc i va dir “Com el
meu color preferit “ i va entrar per la
finestra. Quan va entrar va despertar a la nena i li va dir: “Vine a la meva
casa que et donaré un regalet“ I la nena li va dir: “D’acord, però he de dir-li
a la meva mare” “No, no” - li va dir la bruixa. “Perquè no li dic?” “Per que jo ja li he dit” ”Molt bé, però una pregunta, la teva casa està molt lluny?” “Una
mica” “I com hi anirem?” “Doncs volant!”
La nena, una mica espantada li va dir: “Amb què anirem?” “Volant
amb la meva escombra màgica“.
Així se´n van anar volant, vola que volaràs, fins que van
arribar i la nena va escoltar que la bruixa reia: “Ha ha ha! Ja tinc el sopar
fet!” La nena es va espantar tant que va tornar volant amb l’escombra cap a la
seva casa i la bruixa es va quedar amb un pam de nas: sense la nena, sense el
sopar i sense l’escombra.
I vet aquí un gat que aquest conte ja s’ha acabat.
Maria
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada