divendres, 18 de gener de 2013

UNA BRUIXA BOLETAIRE



Fa molt de temps, a les muntanyes més altes de Xina hi havia  un Poble on hi vivia una bruixa que es deia Piula.
La Piula tenia un cabell molt llarg i portava un vestit de color negre i molt vell. A la Piula li agradava molt jugar i tenia un amiga que era una fada i es deia Fida.
A la Piula i a la Fida els agradava molt anar a buscar bolets. Podem dir que eren molt bones boletaires. La Piula era una fanàtica dels bolets i li agradava anar a buscar bolets, menjar bolets, fer púding de bolets, explicar acudits de bolets, etc. La Fida era més de moure’s, i quan anaven al bosc a agafar-ne desapareixia i tornava amb el cistell ple.
Un bon dia, les dues van anar al bosc a buscar bolets. La Piula anava explicant:
-        Saps, Fida,  perquè els rovellons s’ajunten?
-        Perquè tenen por.
Mentrestant la Fida ja havia omplert el cistell.
Després van anar a un restaurant i la Piula va dir:
-        Va, que jo convido! Jo demanaré un remenat de bolets i una amanida de fredolics.
-        Home, Piula! no et passis! –va contestar la Fida.
Després les dues se’n van anar a casa seva i la Piula es va posar a fer cataplasmes de maduixa i xarop de maduixa per a la senyora Pepa, l’àvia de la Fida.
-        A que no sabeu quants bolets van agafar? Els van a agafar a cabassos!
Bé, ara tornem al conte.
La Piula tenia dos gossos. La més vella es deia Xispa i el més jove es deia Pipo.
Un bon dia en Pipo va trobar una rovellonera molt gran al costat de casa. En Pipo va anar a cridar a la seva mestressa i la Piula va sortir pitant amb el cistell per agafar els rovellons. Va caminar fins arribar a una cova. Quan hi va entrar, els petits rovellons la van guiar fins arribar al bolet suprem que li va dir:
-        Hola, jo sóc Rovellonesco i sóc el rovelló de la rovellonera màgica, però estic atrapat per aquesta teranyina.
-        Jo t’ajudaré –va dir la Piula- i va agafar el ganivet que portava al cistell i va començar a tallar la teranyina.
El bolet va quedar en llibertat i li va dir:
-        En agraïment per haver-me alliberat et donem la medalla d’or de la rovellonera màgica.
També li van deixar agafar uns quants bolets de la rovellonera màgica quan volgués la Piula.
Li van donar les gràcies i se’n van anar.
Van explicar-ho a la Fida i a altres amics, i els van convidar a menjar bolets.
Van ser feliços i van menjar rovellons i anissos.

Marta Vergés Aguilà

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada