Hi havia una vegada una bruixa que vivia en un castell de
color gris amb les seves finestres plenes de teranyines i brutes. La bruixa
tenia una berruga a la punta del seu nas, vestida de color negre i el seu
cabell era de color blanc. La bruixa sortia de tant en tant al poble a espantar
a la gent. Llavors, un d´aquest dies, la gent arrencà a córrer a les seves
cases plenes de por. Llavors va ser un
nen l´únic que es va quedar i li va preguntar:
-
I tu ets la bruixa? Perquè véns al poble
a espantar a la gent?
Ella li contesta:
-
Et vull explicar un secret. Les bruixes
no som dolentes, el que passa és que som una miqueta lletges i per això la gent
s’espanta de nosaltres.
Des d’aquest moment el nen va voler que sabessin la història
de les bruixes i va ser qui va explicar de casa en casa que eren bones i així
poder conviure en el poble amb elles. Així la gent del poble va aprendre a
valorar l´interior de les bruixes i no el seu aspecte.
Kimi
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada