Hi havia una vegada una nena que és deia Irene. Un dia va
anar a recollir castanyes i bolets. Va
tornar a casa del seu pare i de la mare.
Allí es va dormir. Demà al matí va anar a jugar i després va anar al bosc on
va trobar dos nens perduts. S’hi va
acostar i els va dir:
- Esteu perduts?
Ells van contestar: “Si. És que mentre jugàvem, vam anar
molt lluny i ara no sabem on estem”.
- I la vostra mare, on està?, com es diu?
- Marta -van contestar.
- I on està la vostra casa?
- Està al carrer Sebastià Lairet i el numero de la porta
és 225-287 i el pis és el quart.
- Ara ja sabem on
estarà la vostra mare!
Van buscar però no la van trobar. Llavors van anar a la
casa de la Irene i la seva mare i el seu pare van preguntar:
- Quin són aquest nens?
- Em dic Brenda, i jo sóc el Marc. Ens hem perdut i no
sabem on està la nostra mare. Podem passar la nit aquí?
- És clar que si!
- Són molt amables.
Al dia següent la mare dels nens perduts va trucar a
totes les cases per buscar els seus fills. Al final va trucar a la casa de la
Irene i va dir:
- Heu vist els meus fills que es diuen Brenda i Marc?
Li van dir:
- Si, estan aquí.
Així van ser molts
feliços i cada dia anaven a jugar junts i a collir castanyes sense perdre’s
Sofia
Rodríguez 
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada