dimarts, 18 de desembre de 2012

IRENE, LA CASTANYERA



Hi havia una vegada una nena que és deia Irene. Un dia va anar  a recollir castanyes i bolets. Va tornar a casa del seu pare i de la  mare. Allí es va dormir. Demà al matí va anar a jugar i després va anar al bosc on va  trobar dos nens perduts. S’hi va acostar i els va dir:
- Esteu perduts?
Ells van contestar: “Si. És que mentre jugàvem, vam anar molt lluny i ara no sabem on estem”.
- I la vostra mare, on està?, com es diu?
- Marta -van contestar.
- I on està la vostra casa?
- Està al carrer Sebastià Lairet i el numero de la porta és 225-287 i el pis és el quart.
 - Ara ja sabem on estarà la vostra mare!
Van buscar però no la van trobar. Llavors van anar a la casa de la Irene i la seva mare i el seu pare van preguntar:
- Quin són aquest nens?
- Em dic Brenda, i jo sóc el Marc. Ens hem perdut i no sabem on està la nostra mare. Podem passar la nit aquí?
- És clar que si!
- Són molt amables.
Al dia següent la mare dels nens perduts va trucar a totes les cases per buscar els seus fills. Al final va trucar a la casa de la Irene i va dir:
- Heu vist els meus fills que es diuen Brenda i Marc?
Li van dir:
- Si, estan aquí.
Així  van ser molts feliços i cada dia anaven a jugar junts i a collir castanyes sense perdre’s
Sofia Rodríguez 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada