L'ESTIU

L’estiu és l’època de l’any en que estem de vacances i no anem a l’escola.

Podem estar amb tota la família i amics. Dóna temps per tot: viatjar, anar d’excursió, jugar, visitar parents, i, fins i tot dóna temps per avorrir-se.

A mi em costa molt avorrir-me perquè quasi sempre trobo alguna cosa per fer.

L’estiu també és el temps lliure perquè podem fer el que volem. Bé, el que volem del tot no, hi ha els pares que ens fan treballar.

L’últim estiu, per exemple, no vaig para ni un moment perquè vaig estar tot un mes fent la volta a la península ibèrica arribant, fins i tot, a Portugal.

M’agrada l’estiu!!!

Lola

EL DETECTIU PAU I EL GAT TOM

Quan les serps tenien mans en Pau investigava misteris a tot el món.

Un dia un sergent de Turquia el va enviar a la capital a investigar un misteri d’un monstre gelatinós de color blau.

Van trobar gelatina blava a l’habitació d’un policia.

En Pau va posar una càmera a l’habitació i al matí ho va veure tot.

L’ombra era gran però el monstre petit.

Com que va veure on havia anat, la nit següent va atrapar el monstre.

Resulta que era un pobre gat! I el van poder agafar, el van regalar al rei i la van posar de nom “Tom”

Abdelaziz

EL CAP DE SETMANA

Jo els caps de setmana faig moltes coses que ara us explicaré: miro la tele, les pel·lícules, les meves sèries que m’agraden o jugo amb la Natasha, que és la meva germana, a coses divertides.

També ajudo la meva mare a netejar tota la casa.

Algunes vegades vaig a la botiga del meu pare i hi jugo.

Aquest cap de setmana he anat a la rua i he vist a la Lola, el Deme i l’Abdelaziz. M’ha agradat la disfressa dels nens petits.

Ho he passat molt bé.

Ravneet

LES AVENTURES D'UN NEN INVISIBLE

Hi havia una vegada un pare i una mare que van tenir un fill. Aquest fill tenia un problema: va néixer invisible. Per això els pares no el veien i van haver d’anar tocant per tota l’habitació fins que el van trobar.

El nen es va fer gran i somniava en ser visible, però al final va descobrir que així no el castigarien i podria fer el que volia: no anar a escola, anar pel carrer... Fins que un dia, anat pel carrer quasi l’atropellen.

Un dia la mare li va dir que anés a comprar pa i el nen hi va anar, però el forner no el veia. Així que ell va agafar una barra sense comprar-la.

El nen ja no volia ser invisible perquè no tenia amics i va decidir fer-se visible per jugar amb els amics.

Conte contat ja s’ha acabat.

Lola

UN SANT JORDI COM LA CAPUTXETA VERMELLA

Hi havia una vegada un cavaller que es deia Sant Jordi.

Sant Jordi vivia amb la seva mare. Un dia la mare li va dir que anés a casa de la seva àvia perquè estava malalta. Li va donar menjar en una cistella i va dir que marxés.

Sant Jordi va arribar al bosc i va trobar-se amb un llop que li va dir:

-         Hola, Sant Jordi, on vas?

-         Vaig a casa de la meva àvia

-         I on està la casa de la teva àvia?

-         Allí, al fons, al darrera dels arbres.

-         I què portes a la cistella?

-         Porto menjar.

El llop va dir a Sant Jordi que anés pel camí de l’esquerra i ell aniria pel de la dreta.

Així doncs, Sant Jordi va anar per l’esquerra i el llop per la dreta que era el camí més curt.

El llop va arribar més ràpid i va trucar a la porta de la casa.

L’àvia va dir que entrés i, quan el llop va entrar a la casa, es va menjar l’àvia.

Llavors es va vestir amb un vestit de l’àvia i es va posar al llit.

Quan Sant Jordi va arribar va trucar a la porta de casa de l’àvia i el llop va dir que estava obert.

Quan Sant Jordi va entrar va seure a una cadira i va deixar el berenar a la taula. El llop volia menjar-se a Sant Jordi, però en aquell moment els caçadors van sentir els crits de Sant Jordi i van anar a matar el llop.

El llop es va morir i els caçadors li van tallar la panxa d’on van treure l’àvia.

I, conte contat, aquest conte s’ha acabat.

Arpine.

SOMNIS

Un dia vaig somniar que anava a l’espai i que parlava amb extraterrestres amb un idioma que era així:

 - Boom pia coc me Lolai

Em va agradar molt aquest somni.

Un altre dia vaig somniar que estava en un país que es deia Mardalo i vaig fer un amic que era un dinosaure i es deia “Mori”

Tots els noms d’aquell país començaven amb la lletra M.

Lola

LA FESTA DE CARNESTOLTES

El dissabte, nou de febrer del dos mil tretze, he anat a la rua de carnestoltes d’Esplugues de Llobregat.

He vist disfresses de bebè, de flor, de síndria, de tasses amb daus de sucre i la seva cullereta...

També he vist els pirates com jo. Les titelles es movien com si fossin robots. Els pallassos tocaven música, ballaven, i uns altres portaven tambor.

Al principi de tot els guàrdies urbans van tallar el carrer.

Jo he ballat la cançó que a mi m’agrada que és la de “Ganagam style”

He anat a casa d’una amiga de la mare i he conegut un conill nan que té com a nom “Rubí” i és molt carinyós. M’agrada quan es posa de peu sobre les seves potes de darrera.

Després hi va haver pastís.

Laia

EL MEU VIATGE A L'ÍNDIA

A l’Índia m’he divertit molt i he anat al temple i també a comprar moltes coses: els meus vestits i els de la meva germana i de la meva mare. També he anat a dos casaments que duren tres dies.

Hi tinc dues àvies. Amb una hi he viscut deu dies i amb l’altra la resta de temps.

Vam viatjar la meva mare i jo. El pare es va quedar uns dies a Barcelona.

Quan el pare va arribar vam anar a casa de la germana de la meva mare, només a dormir una nit a casa seva. El dia següent vaig anar a casa de l’altra àvia.

Allà vaig anar a fer una volta en la moto del meu tiet i després vaig anar a casa de l’altre tiet perquè tenim quatre cases juntes.

Amb la filla del tiet hem jugat a jocs de l’Índia i després al “pilla-pilla”, al fet i amagar, a estirar corda i a tocar fusta. En aquest, si toquem un arbre, el que la para ja no ens pot agafar i ha d’agafar els altres nens que estan jugant. Cal tocar la fusta amb la mà perquè el que la para no et pugui agafar.

Després hem anat a dormir.

Al dia següent han pujat a l’autobús que va a l’escola dels nens i nenes. Quan ja havien marxat jo vaig tornar a casa, em vaig rentar les dents i la cara al lavabo. L’àvia m’escalfa la llet i vaig a jugar.

Ravneet

EL MONSTRE DE TRES CAPS

Hi havia una vegada un monstre de tres caps que espantava la gent.

El monstre era un dinosaure gegant de tres caps. Estava enfadat perquè havien matat els seus fills.

Al dia següent va arribar una catàstrofe a Barcelona. Tot es va congelar. El dinosaure va morir i molta gent també, però uns altres es van salvar.

Conte contat, conte acabat.

Pol

LA CAPUTXETA I EL BERENAR PER SANT JORDI

Hi havia una vegada la Caputxeta Vermella que havia de portar el berenar a Sant Jordi perquè estava esgotat de l’última batalla.

La Caputxeta, mentre caminava pel bosc, es va trobar el Mag d’Oz i li va preguntar si podia fer-li aparèixer la catifa d’Al·ladí, i així no es cansaria tant.

El mag d’Oz ho va fer.

Quan la Caputxeta ja estava a l’aire es va trobar el lloro del capità Garfi.

El lloro li va dir que l’ajudaria a anar al castell de Sant Jordi, però quan la Caputxeta es va acomiadar del lloro, aquest es va allunyar i va riure perquè li havia indicat el camí del castell del capità Garfi.

La Caputxeta va trucar a la porta del castell i es va trobar amb l’home invisible. El va veure perquè duia una armadura amb el casc obert i no se li veia la cara.

Ella va pensar que era un cavaller amic de Sant Jordi, però no. El cavaller va tancar la Caputxeta al calabós i allí es va trobar de nou amb el mag d’Oz totalment desmaiat.

De sobte, Sant Jordi va aparèixer, va trencar la paret i els va salvar a tots.

D’aquesta manera Sant Jordi, per fi, va poder berenar, i el capità Garfi es va posar a plorar i va inundar el castell.

I, conte contat, aquest conte s’ha acabat.

Jean Paul

LA CAPUTXETA VERMELLA I SANT JORDI

En un poble molt llunyà hi vivia una nena que es deia Caputxeta Vermella.

Un dia li va dir a la seva mare;

-         Mare, pots fer unes galetes per l’àvia? Vaig a casa de l’àvia,

-         Si –va contestar la mare.

-         Adéu –diu la Caputxeta i se’n va anar.

Quan van passar 45 minuts sent soroll i es troba Sant Jordi i li diu:

-         Qui ets, tu?

-         Jo sóc Sant Jordi. I tu, qui ets?

-         Sóc la Caputxeta Vermella. Em pots acompanyar a casa de la meva àvia?

-         Si, amb molt de gust!

Quan van arribar li va donar les gràcies a Sant Jordi.

I conte contat ja s’ha acabat.

Abdelaziz

M'AGRADARIA SOMIAR AQUESTA NIT!

Voldria anar al meu país a veure els meus amics i amigues de l’escola. I després anar a casa del meu avi i àvia per veure’ls, i a les meves cosines i al meu cosí,

I m’agradaria quedar-m’hi.

Arpine

LA NENA INVISIBLE, MARTA

Hi havia una vegada una nena que era invisible i ningú no la veia. Quan es posava la motxilla es creia que la motxilla estava caminant sola. Ella no sabia que era invisible.

La nena es deia Marta Mataront. La Marta sempre estava trista perquè ningú no li deia res.

Un dia estava pensant una cosa i va anar a un bosc i el va travessar fins arribar al mar. Hi va trobar una barqueta, la va agafar i es va perdre al mig del mar. Ella cridava:

-         Ajuda!!!

Llavors va arribar un senyor que no la veia, però la Marta va pujar al seu vaixell sense que ningú la veiés, i va ocupar una habitació.

Van desembarcar en un poble perdut, però va veure un monstre i va tornar corrent altra vegada al vaixell fins que va arribar a la seva casa.

Ravneet

LES TRES GUINEUS

Hi havia una vegada tres guineus que vivien amb la seva mare.

Un dia la mare va decidir que ja eren prou grans per marxar de casa i llavors els va dir:

-         Heu de marxar de casa, però heu de vigilar amb el caçador.

Les guineus van marxar... van anr a una muntanya i van escollir un lloc per fer-se les seves casetes. Després es van discutir per si es feien una casa per tots o una cadascú.

La gran va dir per tots, la mitjana va dir el contrari, i la petita el mateix que la mitjana.

En fi es van fer una casa per cadascú. La guineu petita es va fer una casa de palla, la mitjana una de fusta, i la gran de maons.

L’endemà al matí va venir el caçador i va trobar la casa de la petita. El caçador va dir:

-         Si no surts, guineu, entraré jo!

I va entrar.

Al cap de poc temps el caçador va tornar disfressat d’ovella i va repetir el mateix d’abans.

Les dues guineus van anar a casa de la seva germana gran.

Després de poc temps va tornar el caçador i va repetir la mateixa escena que amb les guineus anteriors, però aquest cop no va poder entrar i va haver de marxar sense res.

Lola  

L'HOME INVISIBLE

Hi havia una vegada un nen invisible que va anar a la platja, però ningú el veia i va entrar a l’aigua.

La seva família no era invisible i tenien un problema: que el nen era invisible i no sabien què fer.

El pare va pensar una idea, però no va funcionar, llavors a la filla li va funcionar.

Li van donar la roba invisible i van solucionar el problema.

I van ser feliços i van menjar anissos.

Pol

EL MISTERI DELS ANIMALS

Fa com mil segles, quan els animals volaven, hi havia un mag fosc. Les persones lluitaven contra ell, però no li feien res de mal.

El mag va dir:

 - Vaig a apoderar-me de la Terra!

I ho va fer mentre els animals marxaven volant, menys el lleó Mistor.

Aquest lleó era valent i, com anava sol per derrotar-lo, va demanar ajuda però tots li van dir que no menys Lauron, el guerrer llegendari de la Terra que era un fènix.

Però no el van trobar.

Ja sols faltava un dia per que la Terra fos dominada pel mag fosc, i quan faltaven 13 hores, mentre el lleó estava buscant per la Terra, aquesta va fer “tric-trac-pum” i va aparèixer el fènix llegendari. Ja només quedaven 12 hores i van anar a buscar el mag, però com que no el trobaven van anar a menjar a casa del Lauron. Allí estaven segurs i van poder menjar tranquils.

Quan sols quedaven 3 hores van tornar a buscar el mag. Mistor va dir:

-         Tu ves per la dreta i jo per l’esquerra.

I, de cop i volta els van capturar als dos amb una xarxa, i els van tancar darrera una reixa.

Lauron va dir a la Terra:

-         Ajuda’ns, Terra, a escapar.

Llavors la Terra va agafar la reixa i la va llençar.

Mistor va dir:

-         Així es fa! Sols quedem el mag, tu, el Lauron i jo.

Durant uns minuts tots van lluitar. Els que van guanyar van ser Mistor, Lauron i la Terra.

I, conte contat, aquest conte s’ha acabat.

Raul  

AVENTURES D'EN POL INVISIBLE

Un dia un nen que es deia Pol es va fer invisible.

Des d’aquell dia la seva mare no sabia on estava en Pol.

Un dia en Pol tenia gana i va obrir la nevera, i la mare va cridar i va trucar a l’exterminador.

Quan aquest va arribar li va dir:

-         Hi ha un fantasma!

-         No m’ho crec. –va dir el senyor.

-         Que sí! Ho juro!

Aquell home el va buscar i quan el va trobar el va tirar a les escombraries.

El pobre Pol, quan va tornar a casa va fer un beuratge per ser persona.

Així es va convertir altre cop en persona.

I, conte contat, ja s’ha acabat.

Abdelaziz  

COM COSTA!!!

Un dia vaig anar a casa de la meva tieta que viu a Arenys de Mar.

Ens va convidar a menjar i vaig jugar amb un rodet de ferro que feia “boing, boing”, però se’m va enrotllar i el meu germà, el meu pare, el meu avi i el meu tiet van intentar desenrotllar-lo, però van estar dues hores i no van aconseguir res, i deien:

-         Com costa!!!

Em van deixar provar a mi i jo el vaig desenrotllar. Vaig fer “pim-pam” i el vaig desenrotllar.

El meu germà es va quedar al·lucinat.

Marta

AVENTURES D'UN NEN INVISIBLE

Hi havia una vegada, en una casa hi vivia un nen invisible.

Un dia el nen va dir que volia ser un aventurer i aquell dia van començar les aventures del nen invisible que va anar pel bosc, pels rius i per les muntanyes, i va trobar-se amb un gegant, però el nen invisible va poder passar perquè el gegant estava adormit.

Un altre dia el nen va trobar una caseta on vivien altres aventurers.

El nen invisible no va voler entrar perquè estava ple d’escarabats i de formigues.

El nen invisible va continuar el seu camí i va trobar a la princesa del país d’on ell era.

El nen invisible va dir a la princesa que ell era un nen invisible i que era molt jove, que tenia 20 anys.

La princesa li va preguntar perquè era invisible.

El nen va dir a la princesa que havia de casar-se amb ell perquè li expliqués tot el que va passar a la seva vida.

La princesa va dir:

-         Vull casar-me amb tu

I així ho van fer. Van casar-se junts i van viure feliços.

I conte contat, aquest conte s’ha acabat.

(I, si voleu saber el secret per ser invisibles, caseu-vos amb la princesa!)

Arpine

EL TIGRE I ELS TRES PORQUETS

Hi havia una vegada tres poquets. Un es deia Jouns, l’altre Jonny, i l’últim es deia Jon.

En aquell poble on vivien els tres porquets hi havia un tigre que se’ls volia menjar.

Un dia els porquets havien escollit les coses que els agradaven per muntar les seves cases.

En Jouns va fer una casa petita, el Jonny va fer una casa mitjana, i el Jon va fer la més gran.

Un dia va venir el tigre, que tenia com un sprai a la boca, i va bufar molt fort i va trencar la casa de Jouns.

Aquest es va escapar cap a casa del Jonny, i el Jouns li diu:

-         El tigre està venint!

Quan el tigre va arribar es va posar altra vegada a bufar i a bufar fins que va trencar la segona casa.

El Jouns i el Jonny van anar a casa del Jon i el tigre ja no podia trencar aquella casa del Jon que era tan gran.

El tigre va caure dins la sopa calenta i aquest conte contat s’ha acabat.

Ravneet

EL NEN I LA NENA

Hi havia una vegada un nen i una nena.

El nen podia parlar amb les joguines i la nena amb els animals.

Un dia la mare va anar a passejar amb els seus fills i van passar per una botiga de joguines. El nen deia a la mare:

-         Mare! Mare! Vull quatre joguines!

-         Noooo! –deia la mare.

Després van passar per una d’animals i la nena va dir:

-         Mare! Mare! Vull dos animals!

-         Noooo! –va dir la mare- Perquè ja tenim un lloro

-         D’acord!

Després el nen va preguntar:

-         Pare! Pare! Em pots comprar quatre joguines?

-         Noooo!

-         Pare! Pare! Em pots comprar dos animals?

-         Noooo!

-         Quina pena!

Quatre dies després els dos germans es van trobar una bona sorpresa: a sobre la taula del menjador els havien portat quatre joguines i dos animals.

Jennifer Chica

AVENTURES DE L'HOME INVISIBLE

Hi havia una vegada un home que era invisible. Es deia Marc i era molt alt.

Vivia sol en una casa petita que hi havia al bosc.

Un dia el Marc havia d’anar a recollir pomes i plàtans. Quan va tornar a la seva casa va agafar una tovallola, una poma, un plàtan i roba, i se’n va anar al riu.

Es va tirar a l’aigua però hi havia un cocodril.

Quan el Marc el va veure va sortir corrent, va agafar una pedra i li va llençar.

El Marc es va posar la samarreta, els pantalons i les sabates, va agafar la bossa i se’n va anar molt nerviós.

Quan va arribar a la casa es va menjar el plàtan i se’n va anar al llit.

Al dia següent va passejar per la muntanya i es va trobar un gos molt petit.

El gos podia veure en Marc.

Ell el va agafar i el va portar a casa seva, li va donar menjar i li va ensenyar moltes coses.

Sempre estaven junts, jugaven junts, menjaven junts, feien moltes coses junts.

Van ser feliços per sempre.

I, conte contat, aquest conte s’ha acabat.

Sara

L'AVENTURA DEL JOANMA, EL NEN INVISIBLE

Un dia el Joanma va anar al Museu d’Història de Girona perquè vivia en aquesta ciutat.

Les exposicions del Museu estaven ordenades alfabèticament de manera que a l’entrada del Museu hi havia un índex que hi posava a quina sala es feia cada exposició.

El Joanma va buscar a la lletra “I” el nom “Invisible” i va veure que l’exposició de màquines per fer-se invisible es feia a la sala 10.

Quan va arribar a la sala es va dirigir cap a una màquina que, sols pitjant un botó, et feies invisible.

Era la màquina més moderna de totes les d’aquella sala.

En Joanma, com que era tan entremaliat, va fer veure que queia, però només era per pitjar el botó de la màquina amb el cap.

Quan va haver fet aquesta acció es va tornar invisible.

I com que a ell no li agradava fer els deures es va deslliurar de fer-los i de fer moltes altres coses.

Jean Paul

L'OSSETA CAPUTXETA

Hi havia una vegada una osseta que es deia Caputxeta, i un dia la mare li va dir:

 - Osseta, porta-li aquestes galetes de xocolata a l’àvia que està malalta.

L’osseta va anar pel bosc i es va trobar un llop.

-         Quines galetes tan bones! –li diu el llop.

-         Si, les va fer la mare

-         Me’n dones una?

-         No –li diu l’osseta.

El llop corre per agafar-li una galeta però l’osseta el despista.

L’osseta es va perdre tot el dia.

Després, una altra vegada va trobar el llop que li diu:

-         Osseta, vols unes flors per la teva àvia?

-         Si –li diu l’osseta

-         Aquí trobaràs moltes flors

Mentre l’osseta va agafar deu flors el llop va anar a casa de l’àvia i la va tancar dins l’armari, llavors es va vestir com l’àvia.

L’osseta va trucar a la porta.

-         Passa, osseta!

-         Àvia, ets tu, àvia? Quins ulls tan grans!

-         Són per veure millor!

-         I aquesta boca?

-         Per menjar-te, osseta!!!

Un llenyataire la va salvar.

L’àvia i l’osseta van anar a casa. L’osseta li va donar les galetes a l’àvia i tots van ser molt feliços.

Noelia