dimecres, 12 de juny del 2013

L'ÀNEC LLEIG I ELS TRES PORQUETS



Hi havia una vegada l’ànec lleig que, quan va passar el temps es va fer gran i es va transformar en un cigne molt molt bonic, d’un blanc tan blanc com la neu.
Un dia va trobar una ànega que era una femella molt molt bonica, i, després d’uns anys de sortir junts, es van casar i ho van celebrar amb una festa.
Al dia següent van començar a fer una casa a dins d’un arbre viu.
Van passar els mesos i van tenir un fill com ells, però més petit i indefens.
Llavors un llop molt gran i dolent va anar-hi per menjar-se’ls un dia que estaven passejant tranquil·lament.
El llop els va atracat i els va trencar els ossos de les ales i no podien volar. El petit encara no sabia com volar, així que van haver de córrer cap a casa, i quan van arribar van tancar la porta, però el llop la va trencar i els cignes van cridar:
-         Aaaaaah! Ajuda! Socors!!!
-         Nyam. Nyam! Sereu el meu menjar!
Però de cop es va obrir la porta del darrera i per allí van arribar els tres porquets que els van dir que anessin amb ells, que els ajudarien a escapar.
Així ho van fer.
Quan el llop va acabar de trencar el tronc va veure que no hi havia res a dintre, i amb el seu olfacte potent va seguir el rastre dels cignes mentre ells i els tres porquets fugien cap a una altra casa de ciment.
Ja eren a dins quan el llop els va trobar i els diu:
-         Si no sortiu bufaré i bufaré, i la casa ensorraré!!!
Però el llop va bufar, bufar i rebufar,  però no va poder fer-la caure.
Llavors el llop va pensar que podia baixar per la xemeneia, però els tres porquets van encendre el foc amb molta força i el llop es va cremar i va sortir corrent.
I, conte contat, aquest conte s’ha acabat.

Emma

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada