Hi havia una vegada la Caputxeta Vermella
que havia de portar el berenar a Sant Jordi perquè estava esgotat de l’última
batalla.
La Caputxeta, mentre caminava pel bosc, es va trobar el
Mag d’Oz i li va preguntar si podia fer-li aparèixer la catifa d’Al·ladí, i
així no es cansaria tant.
El mag d’Oz ho va
fer.
Quan la Caputxeta ja estava a
l’aire es va trobar el lloro del capità Garfi.
El lloro li va dir
que l’ajudaria a anar al castell de Sant Jordi, però quan la Caputxeta es va
acomiadar del lloro, aquest es va allunyar i va riure perquè li havia indicat
el camí del castell del capità Garfi.
La Caputxeta va trucar a la porta del castell i es va
trobar amb l’home invisible. El va veure perquè duia una armadura amb el casc
obert i no se li veia la cara.
Ella va pensar que
era un cavaller amic de Sant Jordi, però no. El cavaller va tancar la Caputxeta al calabós i
allí es va trobar de nou amb el mag d’Oz totalment desmaiat.
De sobte, Sant Jordi
va aparèixer, va trencar la paret i els va salvar a tots.
D’aquesta manera Sant
Jordi, per fi, va poder berenar, i el capità Garfi es va posar a plorar i va
inundar el castell.
I, conte contat,
aquest conte s’ha acabat.
Jean Paul
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada