dimarts, 5 de març de 2013

LA LAURA, LA NENA PETITONA



Hi havia una vegada una noia que es deia Laura. Ella tenia una amiga que es deia Leonor. La Laura tenia deu anys i la Leonor dotze. Les dues tenien també un amic que es deia Mario, que tenia onze anys. Així que la més petita era la Laura.
Alguns se’n reien d´ella i li deien “Nena petitona, nena petita!” fins que un dia va dir “PROU!!!!!” I va anar cap a casa i li va dir a la mare: “Mare, uns nois en diuen nena petitona”. La mare va respondre: “Però perquè t´han dit això?” I ella contestà: “Perquè sóc massa petitona. És que no ho veus?”
Quan va anar cap el col·legi una noia, que es deia Alba, li diu: “Mira qui ve, la més petitona!” La Leonor li va contestar: “I què, si és petita? Què passa? Nosaltres som els seus amics perquè ella ens va acceptar com nosaltres som”.
L´Alba va pensar que tots tenim que acceptar com som, si som morenos, amb ulleres..., i li va respondre: “Perdona´m! Em pots perdonar?” I ella va dir: “És clar que et perdono!” I tots li van demanar disculpes i tots van estar en pau.

SOFIA RODRIGUEZ

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada