dimarts, 19 de març de 2013

L'OCELL MÀGIC DE NEU



Hi havia  una vegada un poble on va començar el Nadal. Un nen va demanar a la seva  mare si  podia  sortir a jugar fora amb la neu i la mare li  va  dir que si. El nen va dir: “Béééé!” i va sortir a jugar.
El nen feia àngels de neu. Va agafar neu i va trobar un ocell de neu. El nen el va tocar i l´ocell va dir: “Ai!” El nen es va espantar i l’ocell li va dir: ``No t’espantis, sóc un ocell màgic de neu. No tinguis por de mi. Sóc bo, no et faré res. Si vols alguna cosa demana’m el que vulguis”
Llavors el nen va demanar un cotxe teledirigit i també llaminadures amb xocolata.
Quan el nen va tornar a casa seva la mare li va preguntar: ”D’ on has tret el cotxe teledirigit i les llaminadures amb xocolata? No les hauràs robat, eh?”
- No, no, mare, és que quan feia castells de neu vaig trobar un ocell màgic de neu i em va dir que podia demanar tot el que volia. Te  l’ensenyaré. Mira, a què és bonic l`ocell màgic de neu?
La mare va dir: “Què bonic és l’ocell màgic, fill meu!”
 
Mohamed

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada